Un any més hem convocat el Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes adreçat a escoles de primària de tot Catalunya que aquest any proposava la temàtica: “Contes de l’escola”
Ens heu demostrat que es un tema que us toca de ben a prop. Ja que ens heu fet arribar gairebé 1.500 contes on poseu en valor les aules com espai ’aprenentatge i transmissor de cultura, però també de vincles i de cures.ens heu explicat històries sobre el paper indispensable de l’escola per garantir societats més justes i solidàries. I en s heu parlat del dret a l’educació i de com es defensa aquí i a d’altres parts del món. Fins i tot us heu atrevit a fer un viatge en el temps per descobrir com era, com és i com desitjaríem que fos l’escola en un futur.

Arta només ens resta decidir quins seran els contes guanyadors de l’edició d’enguany.
Estem desitjant llegir-vos.

A l’escola aprenem a llegir i a escriure. A comptar, a sumar i a restar. A conèixer el nostre entorn, la història i el medi on vivim. Però també és el lloc on descobrim el valor de l’amistat i on aprenem a conviure, respectar i celebrar la diversitat.
Però no totes les escoles són iguals. N’hi ha de molt grans que acullen milers d’infants i d’altres que amb dotze completen la llista d’alumnes. Hi ha escoles de bosc, escoles prop del mar i escoles al mig de la ciutat, escoles prop de casa i d’altres que per arribar els nens i nenes han de caminar hores pel mig de la sabana.
Tampoc l’escola ha estat sempre la mateixa. Pregunteu als vostres pares i mares, avis i àvies que us expliquin com eren les aules, les classes i els patis anys enrere. O, encara millor, proveu de fer un viatge en el temps i imagineu com us agradaria que fos l’escola del segle vint-i-dos. I, pel camí, posem en valor, ja sigui arreu del món, en la del passat, en el present o en
el futur, que l’escola és (o hauria de ser) garantia del dret a l’educació, refugi i aixopluc de qualsevol infant, especialment els més vulnerables; base per construir societats més justes,
cíviques i solidàries.
Un espai que, més enllà de l’edifici que la representa, hem de protegir, estimar i potenciar. Perquè ens hi va el futur.